Inversions xineses, OPEP, clima, centres de dades i més. Newsletter 3/05/2026

Greugetes i greugets, bon diumenge de matí:

Amb Pedro Sánchez de visita a la Xina, en el capítol d’esta setmana patim per si hem sigut involuntàriament PSOEitzats en tant que politòlegs preocupats per la política industrial. La pregunta és si el PSOE està realment prou influït per la visió internacional de Zapatero com per intentar construir una estratègia industrial pròpia per a Espanya en el nou cicle econòmic que s’obri al voltant de l’electrificació; si és, una volta més, que el tacticisme del Perro l’ha fet acabar més o menys en el costat correcte de la història; o si, probablement, estem davant d’una mescla de les dues coses.

El context són els anuncis, sospitosament coincidents en el temps, de noves inversions xineses a l’Estat espanyol, tal com explica Reuters; la majoria industrials i vinculades a les energies renovables. Bateries a Saragossa, maquinària per a hidrogen verd, vehicles elèctrics de Chery a la Zona Franca de Barcelona i de Geely a Almussafes. Al programa venim a parlar de les potencialitats d’això, dels seus límits evidents i de l’absència d’alternatives.

Estretament relacionat amb això, i també amb les conseqüències esperades o imprevistes de la guerra d’Iran, ara en fase d’impàs, tenim la descomposició de la disciplina interna de l’OPEP, l’abans totpoderós càrtel dels productors de petroli. Els Emirats Àrabs Units se n’han eixit amb l’objectiu de vendre el seu petroli pel seu compte i aprofitar la capacitat productiva que han anat acumulant els últims anys. Això els enfronta directament amb l’Aràbia Saudita, que preferix reduir o limitar la producció per sostindre artificialment el preu del barril. 

La disputa arriba en un context delicat: ja abans de la guerra d’Iran, l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia apuntava que la demanda mundial de petroli podia entrar en una fase d’estancament, o fins i tot de descens, per l’expansió de les renovables, l’electrificació del transport i, molt especialment, el desplegament del vehicle elèctric a la Xina. De fet, l’informe de l’any anterior apuntava a que la implantació del vehicle elèctric faria caure el consum mundial diari de petroli en més de 5,4 milions de barrils al dia; això equival al 5% del mercat mundial, aproximadament als barrils que consumix tota l’Índia en un sol dia. Així que el mercat del petroli pot estar molt més tocat en el curt termini del que pot semblar, i la guerra d’Iran pot accelerar encara més esta tendència.

La urgència de l'adaptació climàtica aconsellaria en tot cas accelerar estes tendències per acabar amb la indústria fòssil abans que siga massa tard. La pròpia Índia de la qual parlàvem passa per estes dates per una onada de calor especialment greu: rècords de 47 graus de temperatura de l'aire, amb el sòl superant els 60 graus en algunes zones, segons dades del satèl·lit Copernicus.

També relacionat amb el clima, unes altres dades de satèl·lit, esta volta de la NASA, són testimoni de l'enfonsament de la Ciutat de Mèxic, a raó de dos centímetres al mes. Les causes són similars a altres casos: la sobreexplotació dels aqüífers subterranis, el pes de la infraestructura i, òbviament, haver construït una ciutat de més de 20 milions d'habitants sobre una zona de llacs i aiguamolls. Els més veterans del canal recordareu que vam parlar d'un problema similar fa uns anys, en aquella ocasió respecte a Jakarta, encara avui capital d'Indonèsia. El fenomen es diu subsidència, i El Diario en va parlar fa un parell d'anys com a problema generalitzat a l'Estat espanyol per sobreextensió del regadiu i urbanisme descontrolat.

A banda del regadiu i l’habitatge turístic, una altra indústria especialment nociva en quant a consum d’aigua -i altres coses- són els centres de dades. Esta setmana se n’ha parlat perquè fins a 14 estats nord-americans han aprovat o preparen moratòries a la instal·lació de centres de dades, la majoria vinculats a la bombolla de la intel·ligència artificial en marxa. Maine, a l’extrem nord-est del país, ha sigut el primer a aprovar-ne una —tot i que sembla que de moment no s’aplicarà pel veto de la governadora—, però tot apunta que altres estats poden seguir el mateix camí.

Les preocupacions són bastant raonables: la pressió sobre la xarxa elèctrica, el cost de les noves infraestructures, el consum d’aigua i l’enorme extensió territorial que necessiten alguns d’estos projectes. L’associació nord-americana de parlaments estatals estima que, cap a 2030, més del 12% del consum elèctric dels Estats Units podria correspondre només als centres de dades vinculats a la IA. Malgrat el que volen vendre, la IA té poc de núvol immaterial i molt d’indústria pesant de les antigues: naus, cablejat, subestacions, refrigeració, aigua, energia i una quantitat enorme de recursos. A Picassent, de fet, hi ha planificada una àrea de data centers de més de 77 hectàrees en zona inundable DANA i a escassa distància del Parc Natural de l’Albufera que compta amb una important oposició social, segons contava La Directa. De tot això en parlarem prompte al programa.

Ens ha quedat un newsletter molt climàtic. Teniem també al cap el tema de que han tombat al Congrés el decret-llei sobre la pròrroga de lloguers. Probablement se'n negocie un de nou i ja en parlarem en algun programa ad hoc. Tenim massa opinions sobre el tema que no podem ventilar en un parell de paràgrafs.

En l'apartat de breus:

· Setmana del pistatxo: igual no sabieu que bona part del pistatxo que fa servir la xocolata Dubai ve de l’Iran i per tant hi ha un problema de subministrament mundial, tan greu que se’n fa ressò el Financial Times. La mateixa setmana hem sabut que dos investigadors de la Universitat de Còrdova han fet servir la corfa de pistatxo per fabricar una bateria que no fa servir materials crítics. Cara i creu del fruit sec més popular. 

· Nous nínxols de negoci: un soldat nord-americà és arrestat per guanyar diners en Polymarket (una mena de mercat d'apostes online sobre actualitat) sobre la captura de Maduro en la qual va participar. Sembla injust que a ell el castiguen per fer el mateix que quasi tot el món té clar que fa l'entorn del propi Trump en borsa amb la informació privilegiada, si no ell mateix.

· El cost en salut pública de Maria José Catalá: la sensació que tenim tots els valentins que el trànsit està descontrolat és real, ha augmentat un 43% en els últims anys. Esperem que Giuseppe Grezzi estiga fumant-se un puro a la salut de l’electorat, sempre tan savi.

· Abast geopolític de les pescaderies de Mercadona: Maria Nicolau sobre la relació entre empobriment de la biodiversitat, pèrdua de coneixements i consum d’aliments frescos a través del canvi de disseny de les pescaderies de Mercadona, que ara vendrà el peix envasat en plàstic (com ja fan amb la carn). Ho ha fet a la seua columna d’El País.

PS: Algunes i alguns ens comenteu que no podeu llegir alguns dels articles que enllacem. Un secret a veus: si aneu a Archive.is i copieu la URL a la que no podeu accedir descobrireu moltíssim material restringit del que podeu demanar una “còpia” en obert. De res!

PS2: Si vos agrada el que fem, ja sabeu on podeu ajudar-nos: